El dimarts 23 de març, vam rebre la molt esperada visita d’en Picanyol a Turó. La visita ha estat amb motiu de la Setmana de l’il·lustrador, en el marc de l’Estació de les Lletres, i ha estat una experiència inoblidable, entranyable i molt enriquidora. Aquesta ha estat una activitat organitzada pel cicle inicial.
En aquesta ocasió, un dels punts culminants de l’Estació, hi han pogut participar tots els alumnes de la primària. Als de primer segon i tercer, en Picanyol ens va visitar a les pròpies aules, on ens va explicar en què consisteix la feina d’un il·lustrador i en el procés de creació i d’inspiració d’un llibre. Tot ho va fer de manera molt amena i pràctica tot dibuixant a la pissarra, i mostrant-ne treballs originals fets al seu estudi.
Els de segon van tenir la iniciativa de fer-se una foto amb en Picanyol davant del cartell de l’Estació de les Lletres.
Després de dibuixar i presentar l’Ot el bruixot a la pissarra de la classe de primer, no hi van faltar els aplaudiments espontanis. Els de primer ja el tenim com un dels nostres personatges preferits, i més en l’any del seu 40 aniversari. De fet al final de la sessió li vam demanar si ens podia dedicar un dels seus llibres recopilatoris dels 40 anys de l’Ot, cosa que va fer amb molt de carinyo. També fa firmar alguns dels seus llibres que havien portat alguns alumnes.
Després de passar per les classes de primer i segon, va tocar el torn als de tercer. En aquest cas, es va extendre més en alguns dels seus projectes actuals i el procés d’elaboració d’un còmic. Va crear gran expectació i interès pel tema. Una prova clara en van ser les moltes preguntes que li feien en el torn de preguntes. Els de tercer van tenir la iniciativa de preparar un mural en fusta i pintura amb un dibuix de l’Ot, que en Picanyol va acceptar a dedicar i que fa molt de goig al hall de l’edifici de primària.
Abans de la darrera sessió, i aprofitant l’hora de dinar dels alumnes, vam convidar-lo a veure el col·legi, i li vam regalar una corbata de Turó, que se la va volguer posar al mateix moment, i fer la última sessió amb la corbata de Turó. Va dir “jo no sóc professor però també la puc portar al col·legi”.
Després tocava el torn als més grans. Per qüestions d’horari, en Picanyol havia de marxar al migdia, i no teniem altre remei que fer una sessió conjunta pels de quart, cinquè i sissè a l’hora del pati després de dinar. Va ser voluntària. Hi van venir 63!
Ens va obsequiar amb un dibuix de l’Ot dedicat a tots els assistents.
Un dia, fa un temps, quan vam convidar-lo per primera vegada, ens va dir: “sou els lectors els que m’animeu a seguir treballant”.
Mil gràcies Picanyol, per compartir un matí tant fantàstic amb nosaltres!!!
