El “misteri” de les baldufes.

“El misteri de les baldufes”, podria ser el títol d’un llibre per a infants, però això és qüestió de temps… ja arribarà.
Les modes d’algunes joguines és un tema cíclic. Però n’hi ha un que mereix un reconeixement diferent. Si treus el cap al pati del col·legi veus nens de tots els cursos jugant amb baldufes.
I és que ara, toca.La veritat, és que als de primer els hi costa bastant, però alguns ja la fan anar amb molta traça (i molta paciència!).

Sabieu que els indígenes de Nova Zelanda fan girar les baldufes després de la sembra per estimular el creixement dels brins? I què els sioux feien forats al gel per jugar amb baldufes?
Moltes civilitzacions tenen la baldufa com un dels primers jocs infantils.

Fins i tot Plató, fa més de 2500 anys,en el seu llibre “La República”, ja va fer referència a un tipus de baldufes (strobilos), que no són més que unes baldufes que xiulen quan giren al voltant d’un anella. A més a més, va utilitzar les baldufes en els seus estudis, com a exemple de moviment i repòs simultanis.

Què té la baldufa que desperta tan d’interès entre infants de tan diferents edats i de llocs tan diferents del mon?
No ho sabem, però és una realitat. I quina realitat més divertida!